RECORD

Després vindran les confessions signades en un tros de paper en blanc. Un judici amb la sentència dictada per endavant. El repic d’un tren que no el portarà pas a l’altra banda, a aquell univers màgic on els cavalls parlen de filosofia i la pell de les dones és lívida com aigua de grosella, si no a l’indret on mor tota esperança. Rere el fred indescriptible de Sibèria perviu el record lluminós de la Lubianka, imperi de la raó on mai es pon el sol, on no hi ha espai per a la poesia, on la fusta és fusta, i el fang, fang. I és que fer combinar l’alfabet és un ofici perillós, les lletres són fugisseres com cuques de llum, i moren tot just insinuar-se fora de la capsa.